s'OXIda GRÈCIA? QUÈ CONY ESTÀ PASSANT?

Yiannis Varoufakis

Fa amb prou deu dies, en un controvertit referèndum –celebrat en un clima de por i extorsió, amb els bancs tancats com a mesura de pressió i amb unes cues als menjadors de beneficència molt més llargues i inadvertides que les dels caixers automàtics–, la societat grega es va pronunciar en contra de la signatura del nou paquet de préstecs i mesures d'austeritat amb un rotund NO. El govern de Tsipras buscava respatller per negociar i ha rebut una empenta tan forta que ha quedat destarotat.

Encara que la política d'aquest govern ha estat sempre de reforma –mai de ruptura– i declaradament decidida a romandre en la UE i a l'Eurozona per intentar “canviar-les des de dins”, se suposa que, després de l'inequívoc missatge del referèndum del diumenge, aniria a combatre el dilluns, amb forces renovades, la intransigència proverbial de les “Institucions”. El govern grec té ara a la seva mà diverses cartes molt fortes: el 61% de NO consolidat mitjançant referèndum, la declaració del FMI sobre la inviabilitat del deute si no es procedeix a una important quitació, la recent declaració d'experts en Drets Humans de l'ONU (30/6/2015) sobre la violació del que es disposa en la Carta de Nacions Unides (Art. 103) i en la Convenció de Viena sobre el Dret dels tractats (Art. 53) per part de l'Acord de Préstec i dels memorandums de la Troica, i l'informe de la Comissió de la Veritat sobre el deute grec –constituït a instàncies del propi govern i presidida per Eric Toussaint–, que conclou que, en un altíssim percentatge, el deute és odiós i il·legal.

Eric Toussaint

Després de la eixordidora negativa del referèndum del diumenge, el francament esperable és que el govern grec agafés aquestes i altres cartes i anés al Bruseles a defensar amb el cap alt els drets i les necessitats d'una població arruinada i gairebé aniquilada sistemàticament durant els últims cinc anys. No obstant això, al matí següent del referèndum, el ministre Varoufakis -home que em porta boig- s'immola en honor d'un ràpid acord, el govern de Tsipras

li serveix al Eurogrupo el cap del seu més incòmode interlocutor, ocupa la seva cartera un nou ministre de to moderat, es convoca urgentment un cim de líders polítics grecs per acudir a la Capital Europea amb una proposta consensuada amb els partits “pro-rescat”, i s'arriba finalment a la taula de les negociacions sense si més no un text escrit que fixi clarament la nova proposta de Grècia. Alguna cosa estranya està passant, i en qüestió d'hores. Esperem que el govern de Tsipras no s'equivoqui perillosament en interpretar la voluntat política expressada el diumenge en el seu sorprenent referèndum. 

No se d'on ni com ni quan ha d'arribar algú que il.lumini un nou cami que pugui portar una gerra d'aigua freda que faci reaccionar els pobles que ens ho estem mirant de lluny però no deixem de ser còmplices de la Troika i el seu ferotge poder infernal!