divendres, 28 de gener del 2011

JO, ME, MYSELF -THE WAY I SEE MYSELF-

ENGLISH & SPANISH VERSION BELOW


No tinc hipoteca. Soc puntual. No tinc patins –ni els vull-. No tinc fregidora. Tinc 1 Imac, 1 Mackbook, 2 Ipod, 1 Iphone4 i 2 Blackberry. No tinc Ipad –encara-. El meu matalàs no és pikolin. Tinc una foto original de Mapplethorpe. No tinc acne – peque no toca als 41 anys-. Tinc una feina que m’apasiona. No tinc dutxa. –tinc banyera-. Tinc sempre Ibuprofens a mà. Tinc 5 ex, però, només 1 compta per mi. No tinc una casa a Cadaquès, algún dia la tindré sense dubte. Per mi 1 + 1 mai han fet dos, sinó les coses m'haguessin anat d'una altra manera. No tinc temps a perdre. Tinc ganes de tenir més ganes de llegir. Nespresso va canviar la meva vida -whatelse- No tinc cap disc de Raphael. Tinc tota la discografia de Pat Metheny. No he fet la comunió -gràcies a Déu- No he estat objector, ni he fet la mili, però, he pelat més de 500kg. de patates. Sóc obsessiu. L’Artur Martorell és la meva religió. Tinc tota la col·lecció de Tintin en francès. He estudiat, per lo tant he suspès. He escrit un llibre que encara no he publicat. El meu CD es "Köln Concert" de Keith Jarrett. Tornaria avui mateix a l'últim dimecres que vaig veure "Vacaciones en el Mar" a casa els avis. Col·lecciono “El petit príncep” en totes les llengües possibles. He plorat veient “Un lugar en el mundo” i seguiré fen-t’ho cada cop que la miri. Només 1 persona m'hagués estalviat a la meva vida. Esquiar em fa sentir ocell. He aterrissat a Buenos Aires en un avió sense rodes. He pujat gairabé a 500 avions. He fet 35 programes de radio amb amor, pudor i moltes hores teclejant, en và! Veig al meu germà molt menys del que voldria. He passejat sol. M’han humiliat. No he mirat mai a través d’un microscopi. He passat un cap de setmana a la Provença amb Philip Glass. He somniat. M’he adormit unes quantes vegades. Fes veure que no m'estimes i em tindras. Soc puntual. Tinc sexe a diari, amb tu o amb la mà dreta. Vull tenir un fill amb els ulls blaus com els de la meva -imprescindible- mare. No he estat mai a Grenlàndia. Me les he menjat doblegades –literalment-. El compromís em mata. No vull acabar sol. 3 nebots que son els meus pulmons. He portat en una bossa de plàstic del Carrefour 4 milions de pessetes assegut en un tren direcció Valencia. M’agradaria aprendre més ràpidament. No m’agrada patir. M'agraden les pomes amb una mossegada a la butxaca. M’agradaria compartir una mirada intensa amb un home realment lliure. He estat amb Annie Leibovitz . Vaig conèixer de petit a un pastor (en Tino) a Grèixer que em va commoure. Vull el cap de Sabina i el nas de Suskind.Un setembre a Menorca. No m’agrada que em toquin la panxa. Si és Armani, és el que vull tot i no poguer-ho pagar. No m’agraden les navalles. Una nit sencera escoltant l'intermezzo de "Cavalleria Rusticana" un cop rer un altre assegut devant del mar. M’agrada la gent que porta les mans a les butxaques i el cap baix. La vida sense música no té sentit, la música sense vida tampoc. M’he abraçat a Mistislav Rostropovich i em vaig quedar atrapat a ell. Tinc por de trencar-me el canell dret. El "Zoo d'en Pitus" a un pam del llit. Prefereixo la humilitat a la intel.lectualitat. He carregat un Stradivarius amb uns quants de cents de mils de pessetes dintre amagats. Vull esriure més i millor del que escric. Lluitant encara a diari perque el meu pare deixi de ser un referent. M’agradaria conèixer-te personalment. Pornografia gay a dojo. No m'agrada tenir fred als peus. Aquí només hi ha escrita 1 mentida. Vaig estar a una conferència de Thomas Kuhn on no vaig entendre res. He tingut una converça absurda amb Sam Mendes. Vull més flors a casa meva. San Francisco d'Asis no ho sé, San Francisco ciutat cada dia abans de tancar els ulls. 5 dits a cada ma. 7 diòptries a cada ull. Una fortuna gastada amb lentilles. M’agraden les mirades que s’amaguen sota unes ulleres de sol. 20.000 km. recorreguts en moto per Barcelona –hi ha unes quantes multes que ho poden demostrar- 1300 CD –bàsicament d’òpera- Més de 1000 llibres. 77 kg. 20 cm d’amor entre les cames. 08006 de codi postal. 6 anys a la UB repartits en 2 carreres inacabades. He fet escultura a La Massana. 1 any a Califòrnia. 11 operacions a les cames. No tinc gos ni en vull, amb un Galgo a casa ja n’hi ha prou.. 42 de peu. 9 rellotges. 1.000.000 de gràcies (la majoria donades en persona i amb el cor a la mà)


ENGLISH VERSION



I ain’t (got) a mortgage. I’m punctual. I’m always on time. I ain’t got skaterollers – don’t want them either. I ain’t got a fryer. I’ve got and iMac, a MacBook, two iPods, an iPhone 4, and 2 BlackBerrys. I ain’t got and iPad – yet. My mattress ain’t Pikolin. I’ve got an original photo by Mapplethorpe. I ain’t got acne – 41 isn’t the time for it.  I’m really passionate about my job. I ain’t got a shower, i’ve got a bathtub. I always keep Tylenol handy.  I’ve got five ex-bfs, although only one really counts for me. I ain’t got a place in Cadaquès. Yet. I will some day. For me, one plus one never equaled two. Things would’ve come out differently otherwise.  I ain’t got no time to waste. I look forward to looking forward to wanting to read. Nespresso changed my life – What else? I ain’t got no record by Raphael. I’ve got the complete works by Pat Metheny. I haven’t been given communion. I’m obsessive. Artur Martorell is my religion. I’ve got all Tintin’s comic books in french. I’ve been to college, therefore I’ve failed. I wrote a book I never published. My album is Keith Jarrett’s “Köln Concert”. I wouldn’t hesitate in going back TODAY to the last Wednesday I saw “The Love Boat” at my grandpas’.  I collect Le Petit Prince in all lenguages I could.  I cried watching “A place in the world” by Aristarain, and I will always cry whenever I watch it again.  In my whole life, there’s only one person I would’ve skipped over.  Skiing makes me feel like a real bird. I landed in Buenos Aires in a plane without wheels. I’ve been in almost 500 planes. I’ve done 35 radio shows with love, modesty, and many hours typing, in vain! I see my brother much less than I’d like to. I’ve taken walks alone. I’ve been humiliated. I’ve never looked through a microscope. I’ve spent a weekend in Provence with Philip Glass. I’ve dreamed and I'll keep doing it all my life. I’ve slept in a few times. Make it look you don’t love me and you’ll have me. I am punctual / I’m always on time. I have sex daily, with you or my right hand. I wanna have a baby with blue eyes, like the eyes of my –indispensable– mother. I’ve never been to Greenland. I’ve eaten them bent, literally. Commitment kills me. I don’t wanna end my life alone. I’ve got three nephews, and they are my lungs. I carried fourty thousand dollars in a plastic bag, sitting on a train to Valencia. I’d like to be a faster learner. I don’t like suffering. I like to carry bitten apples in my pocket telling me what's happening in the worls around me. I’d like to share an intense look with a really free man. I’ve been with Annie Leibovitz. When I was a child, I met a shepperd once (Tino), and I was really enthused.
 I want Dylan’s mind, and Suskind’s nose. A September in Menorca. I don’t like being touched in the belly.  If it’s Armani, I want it, even when I can’t pay it. I don’t like pocketknives. One night sitting in front of the sea, listening over and over again to the Intermezzo of Mascagni's Cavalleria Rusticana. Never met Andrea yet but I will never leave him when I will.
I like people with their hands in their pockets and their heads down. Life without music is meaningless. Music without life is too. I hugged Mistislav Rostropovich and got united to him forever. I’m scared of breaking my right wrist. “Zoo d’en Pitus” right by my bed since I was a child.
I prefer humbleness to intellectuality. I’ve carried a Stradivarius with some hundred thousand dollars inside. I wanna write more and better than I do. I still fight daily in order to stop my father from being a reference. I’d like to meet you personally. Lots of gay pornography, I don’t like getting my feet cold. I’ve only written one lie here. I’ve been to a talk by Thomas Kuhn and I didn’t get a thing. I had an absurd conversation with Sam Mendes. I want more flowers at home. I don’t know about Saint Francis d’Assissi. I do know about San Francisco, every day, shortly before falling asleep. Five fingers in both hands. Seven dioptries in both eyes. A fortune spent on contacts. I like those looks hidden behind sunglasses. 20,000 kilometers riding my scooter in Barcelona – some fines can verify this. 1,300 CDs, mostly operas. More than one thousand books. 77 kilograms (170 pounds). 20 centimeters (8 inches) of love between my legs.
08006 as a zip code. Six years at the University of Barcelona, distributed in two unfinished degrees. I studied sculpture in La Massana. One year in California. 11 surgery operations in my legs. I ain’t got no dog, nor I want it. One Galgo (Greyhound) at home is enough. 9.5 feet size.  Nine watches. A million thanks, most of them given in person and with all of my heart.




VERSIÓN ESPAÑOLA




No tengo hipoteca. Soy puntual. No tengo patines –ni los quiero- No tengo freidora. Tengo 1 IMac, 1 MacBook, 2 Ipod, 1 IPhone4 i 2 Blacberry. No tengo IPad –todavía- Mi colchón no es Pikolin. Tengo una foto original de Mapplethorpe. No tengo acné –porque a los 41 años-. Tengo un trabajo que me apasiona. No tengo ducha – tengo bañera- Tengo siempre Iboprufenos a mano. Tengo 5 ex, pero, solo 1 cuenta para mi. No tengo una casa en Cadaques, algún dia la tendré sin duda alguna. Para mi 1 + 1 nunca fueron 2, de haber sido así todo me hubiera ido diferente. No tengo tiempo que perder. Tengo ganas de tener más tiempo para leer. Nespresso cambió mi vida –whatelse- No tengo ningún disco de Raphael. Tengo toda la discográfica de  Pat Metheny. No he hecho la comunión –gracias a Dios-  No he sigo objetor, ni he hecho la mili, pero, he pelado más de 500kg. de patatas. Soy obsesivo El Artur Martorell (mi colegio) es mi religión. Tengo toda la colección de Tintín en francés. He estudiado, por lo tanto he suspendido. He escrito un libro que todavía no he publicado. Mi disco es “Köln Concert” de Keith Jarrett. Volvería hoy mismo al último miércoles que vi “Vacaciones en el mar” en casa de mis abuelos. Colecciono “El Principito” en todas las lenguas posibles. He llorado viendo “Un lugar en el mundo” y seguiré haciéndolo cada vez que la vuelva a ver. Solo 1 persona me hubiera ahorrado en mi vida. Esquiar me convierte en pájaro. Aterricé en Buenos Aires en un avión sin ruedas. He subido en más de 500 aviones. He hecho 35 programas de radio con amor, pudor y un montón de horas tecleando palabras en vano! Veo a mi hermano mucho menos de lo que quisiera. He paseado solo. Me han humillado. Nunca mire a través de un microscopio. He pasado un fin de semana en la Provenza con Philip Glass. He soñado. Me dormí unas cuantas veces. Nunca perdí un avión. Haz ver que no me quieres y me tendrás. Soy puntual. Tengo sexo a diario, contigo con  la mano derecha. Quiero tener un hijo con los ojos azules como los de mi –imprescindible- madre. Nunca estuve en Groenlandia. Me las comí dobladas –literalmente- El compromiso mata mi ilusión. No quiero terminar solo. 3 sobrinos que son mis pulmones. He cargado en una bolsa del Carrefour 4 millones de pesetas en un tren dirección a Valencia. Me gustaría aprender más rápidamente. No me gusta sufrir. Me gustan las manzanas mordidas en mi bolsillo. Me gustaría cruzar una mirada intensa con un hombre realmente libre. He estado con Annie Leibovitz. Conoci de pequeño un pastor (Tino) en Grèixer –Pirineo Catalán- que me conmovió. Quiero la cabeza de Sabina y la nariz de Suskind. Un setiembre en Menorca. No me gusta que me toquen la barriga. Si es Armani és lo que quiero aunque no pueda pagarlo. No me gustan las navajas. Una noche entera escuchando el Intermezzo de “Cavalleria Rusticana” una vez tras otra sentado en la orilla del mar. Me gusta la gente que lleva las manos en los bolsillos cabizbajos. La vida sin música no tiene sentido la música sin vida tampoco. Me abracé a Mistislav Rostropovich i me quedé enganchado a él de por vida. Tengo medio de romperme la muñeca derecha. El “Zoo d’en pitus” a un palmo  de mi cama. Prefiero la humildad a la intelectualidad. He cargado un Stradivarius con unos cuantos cientos de miles de pesetas dentro. Quiero escribir más y mejor de lo que escribo. Luchando a diario para que mi padre deje de ser un referente. Me gustaría conocerte personalmente. Pornografía gay a tutti planee. No me gusta tener frío en los pies. Aquí solo hay escrita una mentira. Estuve en una conferencia de Thomas Kuhn donde no entendí nada. Tuve una conversación absurda con Sam Mendes. Quiero más flores en mi casa. San Francisco de Asís no sé, San Francisco ciudad cada día antes de cerrar los ojos. 5 dedos en cada mano. 7 dioptrías en cada ojo. Una fortuna gastada en lentillas. Me gustan las miradas que se esconden detrás de unas gafas de sol. 20.000km recorridos en moto por Barcelona –hay unas cuantas multas que lo pueden demostrar- 1300 CD –mayoritariamente ópera- Más de 1000 libros. 77kg. 20 cm de amor entre las piernas. 08006 de código postal. 6 años en la Universidad de Barcelona repartidos en dos carreras inacabadas.  Estudié escultura en La Massana. 1 año en California. 11 operaciones en mis piernas. No tengo perro ni quiero, con un Galgo en casa ya hago. 42 de pié. 9 relojes. 1.000.000 de gracias (la mayoría dadas en persona y con el corazón en la mano)

dijous, 27 de gener del 2011

ODA AL MEU LLIT

Llit. Tinc un llit de humors i de colors. Que bé s’hi dorm al meu llit. Té molts anys, però, quan hi agafo la posició adequada es que em transporto….tant em vaig transportar ahir a la nit, que em vaig anar adormint mentre pensava amb les històries que hi han passat.

La llum de l'habitació
El meu llit deu tenir uns 10 anys i té tants anys com records, i ha (han) passat de tot. Si el llit parles podria explicar tantes coses! tantes com podria explicar el gos que no tinc: no has pensat mai els que teniu gos tot el que ha vist i mai delatarà? Doncs jo que no tinc gos si tinc l’habitació plena de  fotos, fotos d’amics que m’estimo molt especialment: la Càrol Saliner, l’Àngel Dominguez (com no!!!), el Jordi Cervera, la Montse Vilalta, la Rosa Manaut, la Lolo Noguera, el Jordi Alsina, la Sandra Casals (obviamente!), el Mistislav Rostropovich (que ja m’explicaràs!), el Txuss Martín, el Carles Cucurella,  en Pau, en Nil i la Noa (els meus nebots!) i el meu pare i la meva mare –psicològicament analitzable- aquests dos últims que són aquells que mai haurien de veure el que hi passa i a qui tinc allà omnipresents –serà perquè ho han fet molt bé i a modus d’homenatge em fan grata companyia-. El fet és que molts cops em trobo fent coses d’aquelles que un fa a la seva habitació i segons com estàs col·locat de sobte et trobes amb la mirada d’un d’ells que fixament et mira i se m’esbossa un somriure en un moment que millor obvio!

Al meu llit hi he tingut grans moments i no em refereixo només a grans moments sexuals. Hi he pres decisions importants, hi he rigut i hi he plorat, hi he escrit escoltant música i en silenci, hi he llegit, hi he passat hores d’insomni escoltant ara la radio ara la tv, hi he rigut i m’he desesperat, hi he xatejat i m’han ensenyat països i situacions llunyanes amb la webcam i hi he conegut gent que mai he vist encara. Al meu llit hi he après moltes coses, jo solet i amb companyia....al llit, al meu llit. Llit de tots. 

dissabte, 22 de gener del 2011

ON DEUS PARAR ARA GREG? AVUI T'ENYORO

A mi els esports mai m'han interessat massa. En tot cas, els pocs que ho han fet són els esports individuals, mai els de grup. Potser va lligat a la meva manera de viure. Sóc un tio molt individualista. Detesto donar explicacions. Si algú me les ha demanat a la vida directament he mentit. Per sistema.


El fet és que de petit m'apassionava l'escalada (per herència del meu pare), l'esquí, la natació, l'esgrima, la gimnàstica, el patinatge i el salt de trampolí. Aquest últim era, amb diferència, el que més m'agradava de tots. Em va començar a agradar en el moment en què vaig veure saltar a Greg Louganis als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984. Jo tenia 14 anys -ho recordo perfectament perquè va ser el mateix estiu en què vaig perdre la virginitat amb una noia (recordes Marta?) a Cadaqués-. Recordo l'impacte que em va crear quan el vaig veure. Va ser com el meu primer enamorament... enamorament que va durar fins als següents Jocs Olímpics de Seül. Recordo l'agressivitat i la incomoditat amb què se t'instal·la un sentiment com aquest quan tot just comences a explorar-te en la pròpia intimitat i te n'adones que, quan et toques, recorres a imatges que no són les correctes. O almenys no en aquell moment. O no eren les mateixes imatges en què pensaven el Pau, el Manel, el Xavi o l'Àlex. Els meus íntims amics a aleshores.



En aquells Jocs Olímpics hi havia els que saltaven amb el magnetisme alemany, la raça mexicana, la bellesa canadenca, el coratge britànic, la disciplina xinesa i, després.....després hi havia Greg Louganis. Era perfecte. Ho era tant en l'execució del salt com amb el seu cos i el seu físic. Tenia la bellesa que només et proporciona la barreja de races d'una mare maorí (de Samoa) i un pare caucàsic (de Suècia).

 Greg Louganis va convertir (ara en sóc conscient) el salt de trampolí en un esport visible. Es va convertir en un referent com anteriorment havia passat amb Mark Spitz i les seves 8 medalles d'or als Jocs Olímpics de Munic el 1972 o també, no fa massa més de 2 anys, amb Michael Phelps als Jocs Olímpics de Pequín el 2008

En tot això, ara he descobert que Greg era un l'home amb molts "issues". El van abandonar, el van adoptar uns americans d'origen Grec. A l'escola va ser un desastre, s'encallava, tenia greus problemes de comunicació i els seus companys de classe se'n mofaven d'ell constantment. El patiment va arribar a tal extrem que un dia parlant amb un mestre li va dir que ell podria ensenyar-los als seus companys que podia ser un gran ballerí, un gran atleta potser. I així va ser, va començar a impartir tantes hores com li deixava l'estudi a l'entrenament, un entrenament que el poraria a l'èlit de la competició.

Però això, no va acabar aqui, pocs anys despres, Greg escriu la seva autobiografia on reconeix la seva homosexualitat i fa públic que és portador dels anitcosos del SIDA, cosa que l'aparta inmediatament de la competició profesional ja que tots els seus sponsors l'abandonen, tots menys Speedo. Però, en no ser suficient, deideix aprofitar el moment i retirar-se de la competició per dedicar-se a fer d'altres coses.

Greg Louganis em va calar. Em vaig empapar. I el vaig fer el meu còmplice durant molt de temps. Avui l'he retrobat i pensant-hi li he volgut dedicar tots aquests pensaments que em desperta. Pensar en ell es recordar l'inici del moment més tràgic de la meva vida.....i ell en va formar la part més balsàmica

Gràcies Greg.