ARTUR MARTORELL - LA MEVA ESCOLA

Escola Artur Martorell de Badalona

Escrit a Josep Maria Damas - 8 Setembre 2008 

Això ho vaig escriure un dia que sense voler vaig anar a parar al blog del meu mestre d'infantesa

...i tres anys despres ha tornat a mi!

Hola Josep Maria o Pepote, com et deiem o et diuen encara no ho se. Quina anyorança haver trobat aquest bloc on parles del meu passat (http://jdamper.blogspot.com/2008/09/1983-2008-emocionant-carta-de-lex.html), del que soc, del que visc, del que sento, de la força que veu crear en tots nosaltres.

Si pugues sentar-vos a tots en fila els que em veu ensenyar a l'Artur Martorell, com ançà, ens feieu sentar a nosaltres, per dir-vos la bona feina que veu fer us en ferieu creus.

Ceràmica de l'edifíci de primera etapa

Penso tant i tant en vosaltres, en la paciència, en la voluntat, en l'esforç, en la lluita que veu fer, que en cops de nostàlgia, agafo el cotxe (visc a Barcelona) i me'n vaig a donar una volta per la meva escola, i camino per les herbes, pels pins, per la pista, per l'era i pel parc i em transporta a una música, a plors i somnriures, a braços trencats i a ulleres perdudes, a bates de colors, a flautes, guitarres i melodiques, a dossiers, a tubs d'assaig i als imprescindibles "temes d'actualitat", em transporta a Llach, a Mª del Mar Bonet i a Lennon (com vaig sentir un 9 de descembre del 81, la mort d'un cantant que en prou feines sabia que havia cantat amb The Beatles i em feia sentir gran), enrera quedava com a fet diferencial uns Ara va de Bó tant imprecindibles així com un Xesco Boix que en hores de dutxa corrents cap a la feina en l'actualitat encara em regalo de tant en tant.

Anna Babra 1980

Quan obria la porta aquell temut Ricard Rodón que em el seu terenà tant particular entrava a la classe omplint de respecte i silenci unes arrels quadrades, que encara ara, no arribo a entendre. Mai va ser lo meu las matemàtiques, ell ho deu recordar, de mi com de tants altres.

On es la Carme Martinez, que tan amigablament entrava a classe amb una complicitat que et feia omplir de proximitat tots els afers al.lucinants que amagava la natura. I a sobre vem tenir la sort de que ens toques com a acompanyant al viatge de fi de curs a Menorca al 83!

Anna Babra, Andreu Casadevall, Carme Martinez
Naveta des Tudons (Menorca 1983)

I la Núria Orriols, que tanta impaciència tenia en fer-me col.locar bé els dits per fer sonar un "Fa" impossibible de rescar en unes cordes que dia si dia també li tocaba afinar en una guitarra barata que els meus pares em feien cuidar com si d'un Stradivarius es tractes.... I la pel.licula que vem grabar amb ella en una ruinosa (moderníssima en el seu moment) camara de filmar una ultrarealista visió de "Les joies de la Castafiore" en la que jo feia el paper mes estrafelari (com m'agradava difressar-me!!!)

I quan tocaba gimnas, amb l'Andreu Casadevall (abans ho haviem fet amb el Toni Fogué) aqui si podia marcar la diferència, corria bé, saltava bé, i jugava bé... era lo facil i no m'havien de cridar massa l'atenció com en la resta de hores lectives.

També la Rosa Maria Puntacq, molt imprecindible dels meus inicis la recordo, i l'anyoro tant com els altres, la Rosa Maria Sadurní, la Maria Bizet, la Maria Angels Pijoan (que ens va explicar un conte imprecindíble que ara explico als meus nevots i que sempre em fa pensar en ella quan feiem 3er d'EGB)...

Anna Babra 1979 (jo li vaig fer la foto)

I l'Anna Babra, aquestes son i seran sempre les meves paraules majuscules, pel davant i pel darrera, per haver arribat abans d'hora i per haver-me col.locat en el meu lloc sense haver-me aixecat mai la veu. Amb aquella poca alçada i amb aquella tremenda credibilitat, amb aquells texans de "pata de elefante",els Royal Crown fumats de dos en dos i aquella trepidant llibreta de notes, tant ordenada obligada a cobrir-se de colors i números flatxetes amunt i flatxetes avall....

Amics, estimats, el que veu arriscar no ho se, el que veu procurar tampoc, però, el que heu aconseguit en nosaltres, i ho puc extendre no només als de la promoció del 83 sinó a tants d'altres, es un record, una fortalesa i una manera de pensar/actuar que ens ha servit molt moltissim a la vida en tots els seus àmbits. Veu fer i vem ser una escola diferencial i només el temps i la distància t'ho deixen veure com m'ho han fet veure a mi.

Us anyoro i us penso... i us admiro!

Josep Maria Damas