Estimat i ADMIRAT (no saps fins a quin punt i des de fa quants anys) Josep Tordera; crec que potser no m’he explicat bé donant la opinió sobre l’escrit que ha fet la Sira Garcia (http://sirabosch.blogspot.com/2011/04/tupper-politic.html?spref=fb) sobre la situació política de Santa Coloma de Gramanet, la meva ex ciutat.
 |
| Josep Tordera |
Jo hi tinc un sentiment contradictori amb Santa Coloma. Una relació d’amor odi – que evidentment res té a veure amb la integració o no dels nouvinguts; sinó més aviat amb la meva condició d’homosexual, però això són peres d’un altre perer - amb la ciutat. Tu Josep, així com el teu amic Manel Galgo (el meu pare) veu formar part d’un moment vital de Santa Coloma. D’un moment vital i de transcendental importància i on veu ser i veu desenvolupar una feina importantíssima que res té a veure amb el que jo bonament puc opinar d’una ciutat en la que fa més de18 anys no hi visc.
Jo no dic que Barcelona, New York o Kabul siguin millors ni pitjors, jo no comparo, bàsicament perquè de les 15 vegades que he estat a New York poques vegades he creuat el pont de Brooklin. I don’t do suburbs –com diuen els Novaiorquesos-
Evidentment que res té a veure el New York de Park Avenue amb el Brox, ni amb el Bronx ni amb Staten Island, ni evidentment amb Queens, Harlem o el propi Manhattan. New York es una gran metròpoli en si mateixa amb gairebé 19.000.000 d’habitants. De 19 milions d’habitants on hi conviuen un fotimer d’ètnies diferents des de fa molts anys!
Barcelona tampoc m’agrada. O no m’agrada tant com m’agrada New York, París o Londres. Però és la millor opció que tinc. Per mi, com tu també dius, el lloc on visc és el lloc on hi viu la gent que m’estimo. A Barcelona sóc més lliure que a Santa Coloma i a New York més que a Barcelona
Però sóc un tiu que està molt enganxat als seus amics, entre ells la teva filla Laia -propera regidora del PSC a Santa Coloma i amb moltes possibilitats de fer coses que potser si tenen a veure amb això que parlem- Jo sóc jo quan tota aquesta gent és a prop meu. Si ells no hi son jo no sóc res.
Desconec les politiques d’integració dels Estats Units de la mateixa manera com desconec les d’Espanya, Catalunya o Santa Coloma. El que està clar es que no ens en sortim Josep. Politiques d’integració? Mitjançant què? Qui? Com? Venen de visita o venen perquè no tenen una altra opció al seu país? La resposta és obvia, no! I no sé que s’ha de fer, i com que no ho sé no opino d’aquest tema.
Jo només tinc la sensació que Santa Coloma s’ha equivocat sempre. Per que el problema ha de ser realment complicat. No en tinc ni idea. Creu-me que si sabés la solució te la diria.
 |
| Escut de Santa Coloma |
Però, com et deia al principi la meva incomoditat amb Santa Coloma no te massa res a veure amb el que hi ha passat políticament. Ha estat una cosa més personal i de identitat. Ara tot ho veig diferent, però ja no hi tinc res a veure amb la meva ex ciutat. Però com diu la meva Santa mare, que coneix molt bé el meu sentiment envers la ciutat, igual amb els anys faig com els elefants, que van a morir allà on van néixer.
Josep són gairebé les 3 del matí i demà tinc un concert i com que haig d’estar desvetllat, prefereixo anar-me’n a dormir que seguir donant voltes a aquest tema. Sento haver-te tocat la fibra.
T’estimo Josep, i estimant-te a tu m’estimo també una mica més a Santa Coloma.
