LLUÍS LLACH - LA REVOLTA PERMANENT

Campanades a morts

fan un crit per la guerra

dels tres fills que han perdut

les tres campanes negres.

I el poble es recull

quan el lament s'acosta,

ja són tres penes més

que hem de dur a la memòria.

Sóc a casa fent zapping i passant pel canal 33, llegeixo el titol del que ara comença “Lluis Llach: La revolta permanent”. Per tant s’ha acabat el zapping. Quan sento o veig Lluis Llach, sigui on sigui que el vegi o l'escolti, la meva vida es paralitza i entro en una especie de trànsit. Em reporta a la meva infantesa, la seva veu sempre sonava a casa els pares mentre jo jugava a “clics” o feia els deures de l'Artur Martorell… m’ho estic mirant i totes, absolutamente totes les cançons me les sé de memòria i em posen d’un nostàlgic que espanta!

Campanades a morts

per les tres boques closes,

ai d'aquell trobador

que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l'alè

d'aquests cossos tan joves,

sense cap més tresor

que la raó dels que ploren?

Lluis Llach, de tu m’agrada tot: el tó, el deix, la veu… m’agrada escoltar-lo quan, qui, com, què i perque parla… m’interessa la seva justa mesura i la seva prudència. Com opina. Com mira. M’agraden el seus ulls com m’agrada l’Empordà. Verge i prudent. Compromès i romàntic amic imaginari.

Assassins de raons, de vides,

que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies

i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts

fan un crit per la guerra

dels tres fills que han perdut

les tres campanes negres.

Quan veig resportatges com aquests em quedo tot menys indiferent i em converteixo amb un home absoluta i radicalemnt autocrític.

La misèria esdevingué poeta

i escrigué en els camps

en forma de trinxeres,

i els homes anaren cap a elles.

Cadascú fou un mot

del victoriós poema

Lluis vas arribar a mi fa 40 anys i encara ara em cales.