divendres, 16 de març del 2012

HOMES QUE NO PLOREN


Hi ha homes que es peguen i ens peguen, hi ha homes que no existeixen perquè no troben el seu espai, homes que criden i s’esbarallen, hi ha homes que respiren de pulmons que no son seus, hi ha homes que s’ofeguen intentant convences de que algun dia ensenyaran la seva vulnerabilitat , hi ha homes que amaguen la veritat més apassionant, hi ha homes que roben sentiments aliens, hi ha homes que volen comprar-te perquè no saben el valor de les coses, hi ha homes que es venen perquè estan absolutament perduts, hi ha homes que només recorden on eren i mai més podran tornar, hi ha homes que menteixen convencent-se que diuen la veritat, hi ha homes que prefereixen no parlar, hi ha homes que no entenen; i jo a vegades crec que estic amb aquests, amb els homes que sense entendre a voltes aposten fort i s’arrisquen a estimar, a plorar, a agafar-te fort i llegir-te un sentiment en un moment dins d’un cotxe mentre t’agafen la ma. També hi ha aquest homes. I en som molts, moltíssim.

Poso la televisió i definitivament no només penso que el que hi fan no m’interessa sinó que quan em toca mirar-me el meravellós món de la publicitat i m’hi haig de veure reflectit tampoc parlen de mi. Parlen de que la publicitat a la televisió es sexista envers a les dones. Sexista envers a les dones ho es, i crec que ho és tant com sexista ho es envers als homes. I dic sexista si sexisme és atorgar rols depenent del sexe de les persones. Moltes vegades podem veure anuncis sexistes que utilitzen un estereotip d’home: brutu, fort, aventurer, arriscat… Aquest es un retrat sesgat dels homes que la publicitat ens dona i que retalla moltíssimes de les qualitats meravelloses que els homes tenim, com la tendresa i la sensibilitat…
Ara mateix no em ve al cap, cap anuncia on els homes plorin o tinguis morenes.

Jo no sóc prou gran ni prou capaç, ni fanfarró ni mordaç, em crec amic i company, de poques sol·licituds i menys reconeixements. Sóc un home com puc, bonament, sense pretensions. Sóc un home tal qual. Això sí, molt allunyat del que em diu la televisió que represento.

Jo ploro amb tota la masculinitat del món.