A la vida, tant ràpidament he pujat al pic més alt, com he cregut baixar a l'infern. Ho he fet amb la mateixa facilitat amb la que decideixo moltes nits, jugar a estimar-me, mitjançant l'efecte unilateral de qui pren la decisió de mirar si el wi-fi li arriba amb prou força a l'habitació per autocomplaure's lamentant-se dels braços i la saliba que no ha catat aquella nit.
Quan prefereixo ser la copa de cava on hi dormen els núvols que s'evaporen sense deixar rastre ni olor, a al got de duralex que mai es trenca però constantment patina de les mans . Quan m'enganyo perquè m'enganyen i m'ho crec. Quan defenso el que no és meu ni de l'altre. Quan llegeixo el que vull creure’m i sé, de sobres, no és cert de cap de les maneres.
L'altre dia vaig llegir que Epicuri deia: "l'home hauria de tenir sota el seu control la font del plaer i del dolor”. Més que el plaer, és el dolor el que desperta la saviesa a l'home. No en tinc cap dubte. Jo no se si el dolor a mi em desperta massa res, perquè només em provoca una pressa segadora per allunyant-me’n. Prescindeixo de la raó que mai he tingut i el mal m’acaba portant a camins inesperats, on m'hi enlluerna un sol diferent. La saviesa es modifica, però no s’emmagatzema, no jo al menys… o no en sóc conscient.
Doncs bé, ara tinc pressa, molta pressa, pressa per sortir d'aquest moment que em toca viure i que et prometo no depèn de mi, i en no dependre-hi perdo la força de mirar el punt direccional que em senyala on és la sortida. És allò de: "ara no veig la llum al final del camí". Em diuen que camini per sortir-ne i jo que mai he estat obedient, ara SI camino i amb més ganes que mai.
Fa gairebé 20 anys que tinc 20 anys i els danys col·laterals del que em passa fa asseure'm ara sense arrogància i veure que això va en serio, que la vida és un joc quan tot va bé i la butxaca és plena. Que quan van "baldades" ens hi hem de posar en serio i de cara.
Doncs au! som-hi, posem-nos-hi de cara!
Tot el que tinc al pap a dir-hi, m'ho haig de callar ara! Haig d'esperar a que les aigües tornin a la seva tranquil·litat i dir-ho amb serenitat. Avui com sempre no se si seré capaç…
Merda! No tinc wi-fi a l’habitació! A què deuen fer olor els núvols avui?
