ONU, METROPOLITAN OPERA HOUSE & BROOKLYN

Cada dia és així a New York. No paren de passar-hi coses. M'enamora. Avui és dia de opera al Met, veuré "Carmen" de Bizet. Això serà d'aqui una estona. Ara estic a casa.


Avui he caminat bastant, he passat el mati a les Nacions Unides, amb en Francesc, un amic que viu aqui fa 18 anys i en fa 18 que treballa a la ONU. Tenir un amic a l'ONU, és, sense cap mena de dubte, una influència. L'últim cop que ens vam veure amb ell va ser a Jerusalem, on també em va fer una visita guiada per la ciutat dels conflictes. Em fa flipar Jerusalem, tot sigui dit! Va ser un guia al.lucinant -en Francesc també és un tiu al.lucinant!-


Ara dutxa i amb el metro cap el MET. A veure Carmen, que tot sigui dit, no és una òpera que m'agradi especialment, però, quan es va a New York, m'agrada anar al MET a veure una òpera. M'agrada l'òpera, i molt....

Carmen al Metropolitan, ni fú ni fà, correcte...tampoc sóc un entès; segons el meu criteri: Ni bons cantants -exepte el Don José i la Micaela-, ni espectacular escenografia -que t'havies de prendre una biodramina per no marajar-te-, ni un vestuari cridaner, ni maquillatge -ni amb els binòcles el percebies-, ni postisseria....per mi només l'orquestra ha estat a l'alçada. Però, ja us dic, no sé música, només una opinió en comparativa amb totes les òperes que he vist a la meva vida, que no han estat poques. I, ja ho vaig dir, Carmen no ha estat mai una òpera que em tiri massa, de Bizet sempre m'agradarà més "Els Pescadors de Perles".


Això va ser ahir i això altra és ara i avui:


És dia de viure/veure Brooklyn. Hem quedat amb dos amics del Carles que viuen aqui i també són de Barcelona: Marc Balcells - per rostir-lo-,  Marc Tió -per menjar-se'l- Dos Marcs brutals. Grans Marcs. Ens han fet una visita guiada per el barri....jo  m'he deixat guiar!


Pim, pam i se'ns ha fet l'hora de sopar. Hem sopat a un Thai. Al Village. Després copeta i jo he marxat....els damés han continuat.


"Quina merda d'escrit avui, sorry!"