NEW YORK
Acabo d'obrir un ull. Son les 6:45 del mati, és a dir, tinc jet lag, sinó evidentment no estaria despert. No hi ha ni un núvol. El cel és d'un blau que tira enrera. Fred, fa molt de fred. New York a l'hivern té un algo que no té a l'estiu.
Estic assegut al sofà, picant tecles sobre l'ordinador a casa del Marcelo i tinc enfront meu un Empire States omnipresent que em recorda on sóc. New York. Aquesta ciutat que tant atrapa. El cel es blau encara i té pinta de ser-ho durant tot el dia. M'hauré descuidat els núvols a Barcelona.
Em dutxo i aniré a esmorzar al lloc que més m'agrada de NY.
Ipod, Iphone, MacBook i jo ens enfrontem al gèlid fred d'un mati Novayorquès solitari en direcciò incerta. Sé on vull anar, però, no em situo ara mateix. Surto de casa i enfilo Saint Marks Place direcció la 6 Av. en busca del meu lloc: el "Grey Dog".
Estic al "Grey Dog", el bar on m'agrada anar a esmorzar cada cop que soc a New York -cada 2 x 3- ....com m'agrada aquest bar. Estic assegut, fotent-me un "Eggs any style" amb un café. Sona Neil Young. El "eggs" ja me'ls he fotut i el café va baixant. I penso: Com m'agrada New York a l'hivern. Vull acabar-me d'una vegada el llibre del Roger Tartera "El Rus. La mort del pronom feble", l'arrossego ja fa temps i aquests dies a New York serà el moment de fer-ho. Ja no sona Neil Young.
Ok. Recullo tot: Ipod, Iphone i MacBook i marxo en direcció al Soho. Vull comprar-me alguna cosa al Macstore!
Doncs; "donde dije digo, digo Diego", finalment he anat al "Century 21" i com no, m'hi he deixat ja un troç de VISA. Necessari? Evidentment NO. Però és un lloc que m'exalta. Sóc compulsiu.
Dos hores més tard he enfilat Downtown amunt fins a la 5 Av. amb la 17th on hi ha la botiga de CD que més magrada de New York. Cada any m'hi deixo un dineral comprant-me totes les òperes que previament m'he estudiat a Barcelona i porto detalladament l'òpera que em compraré. Ara me n'haig de comprar 18. Una pasta. He fet una ullada per sobre, hi havia molta gent i les banquetes per accedir a les estanteries més altes estaven totes ocupades i com que m'hi agrada estar-m'hi estona buscant i rebuscant, he decidit marxar i he anat a picar algu al bar de devant, coneguda Bakery: The City Bakery on s'hi van rodar varies escènes de la imprescindible "Sex and the city". No hi he vist la Carry Bradshow.
Ara ja a casa. Faré temps. He quedat per sopar amb la Valentina i el Marcello que estan currant a New York 15 dies amb el Peter Greenaway i demà ja marxen cap a Milà. Em porten al Perbacco, un Italia estupendo de l'East Village. Sopem mentre ens abracem i riem. Feia dos anys que no ens veiem. I parlem i parlem i els hi els poso al dia de la meva vida. Dos ampolles de un vi boníssim després ens dirigim dos carrers més amunt a un Bar Gay on m'hi esperen els altres dos amics que han quedat per sopar amb uns altres quatre amics i com que jo també porto dos amics, al final som 9 amics disposats a beure, ballar i riure.
Tota l'estona estic pensant amb "Rent". El musical. El meu musical. Transcorrer en aquest barri i no recordo si hi havia estat abans tant conscientment.
Dos gintònics després, cansat del Bar gay -no he estat mai un home de ghettos- marxo a casa a dormir. 2 ampolles d'un vi boníssim italià i 2 gintònics dificulten un pèl l'entrada de la clau al pany. Estic mort. Realment cansat. M'estiro al llit comodíssim del Marcelo, em poso "Cavalleria Rusticana" de fons i no ha acabat encara la "obertura" que ja dormo com un tronc.
Em desperto. He passat mala nit. L'estomac i el cap m'ho fan evident. Als 40 anys les nits no se'm fan ja tant facilment recuperables. Una dutxa i dos cigarrets després ja estic caminant per Saint Marks Place per anar a fer el café de rigor. M'assec i agafo el New York Times. El fullejo i el deixo. No m'ha agradat mai aquest diari, no ja pel que hi diu -que la meitat no entenc res- sinó perquè se'm fa incòmode, és gran i de fulles massa primes. Fora. De cami a casa, em paro a una flosisteria a comprar un ram de gerveres. Una casa amb flors sempre és més casa, més maca i més còmode. No és una pregunta, és una afirmació!
Com que no estic molt fi, vaig a casa a estirar-me una estona. I, al cap d’un parell d’hores em truquen. Ja era hora, és la trucada que més deitjava tenir. No em trobo massa bé però m’espavilo, m’aixeco i enfilo 2av avall direcció Soho, per trobar-me amb qui vull trobar-me. Estem una estona a casa el seu tiu –està instal.lat un dies allà- i anem a menjar alguna cosa pel voltant. Demà anirem al cinema i em tallarà el cabell. Tinc tantes ganes de tot això..... buf!
...continuarà
