Llit. Tinc un llit de humors i de colors. Que bé s’hi dorm al meu llit. Té molts anys, però, quan hi agafo la posició adequada es que em transporto….tant em vaig transportar ahir a la nit, que em vaig anar adormint mentre pensava amb les històries que hi han passat.
 |
| La llum de l'habitació |
El meu llit deu tenir uns 10 anys i té tants anys com records, i ha (han) passat de tot. Si el llit parles podria explicar tantes coses! tantes com podria explicar el gos que no tinc: no has pensat mai els que teniu gos tot el que ha vist i mai delatarà? Doncs jo que no tinc gos si tinc l’habitació plena de fotos, fotos d’amics que m’estimo molt especialment: la Càrol Saliner, l’Àngel Dominguez (com no!!!), el Jordi Cervera, la Montse Vilalta, la Rosa Manaut, la Lolo Noguera, el Jordi Alsina, la Sandra Casals (obviamente!), el Mistislav Rostropovich (que ja m’explicaràs!), el Txuss Martín, el Carles Cucurella, en Pau, en Nil i la Noa (els meus nebots!) i el meu pare i la meva mare –psicològicament analitzable- aquests dos últims que són aquells que mai haurien de veure el que hi passa i a qui tinc allà omnipresents –serà perquè ho han fet molt bé i a modus d’homenatge em fan grata companyia-. El fet és que molts cops em trobo fent coses d’aquelles que un fa a la seva habitació i segons com estàs col·locat de sobte et trobes amb la mirada d’un d’ells que fixament et mira i se m’esbossa un somriure en un moment que millor obvio!
Al meu llit hi he tingut grans moments i no em refereixo només a grans moments sexuals. Hi he pres decisions importants, hi he rigut i hi he plorat, hi he escrit escoltant música i en silenci, hi he llegit, hi he passat hores d’insomni escoltant ara la radio ara la tv, hi he rigut i m’he desesperat, hi he xatejat i m’han ensenyat països i situacions llunyanes amb la webcam i hi he conegut gent que mai he vist encara. Al meu llit hi he après moltes coses, jo solet i amb companyia....al llit, al meu llit. Llit de tots.
