En Marcel està mirant per la finestra del menjador com en Marc, el seu germà corre pel camp d’òmfals darrera una papallona quan de reüll veu com el seu pare deixa l’embolcall de plàstic del paquet de Ducados al costat del cendrer, s’acosta dissimuladament, l’agafa i d’una corredissa se’n va a la seva habitació. Tanca la porta, treu una caixa de sabates que guarda sota el llit i hi posa dintre el plàstic. Ensenya les dents de tant com somriu. Tira tots els plàstics a sobre la catifa i veu que en té molts. L’avi els hi guarda tots...i com que l’avi fuma com un carreter n’hi ha donat moltíssim!
-145,146,147,148,149...
El pare el sent comptar des de el menjador.
- 150, 151, 152, 153,154 i 155! En tinc 155 pare, ja en tinc 155! 155! Ja en tinc 155!!!! Crida mentre surt corrents de l’habitació fent ziga-zagues pel passadís en direcció a la porta d’entrada. Salta i riu emocionat mentre es gronxa agafat a les cortines de plàstic de l’entrada al jardí on hi ha els gronxadors.
La mare està acabant de fer el dinar. La Meteque de Moustaky acompanya al pare mentre llegeix i en Marc, el germà d’en Marcel s’entreté encara saltant pel vell mig del camp darrera una papallona que sembla se li resisteix! La mare surt d’una revolada de la cuina i els crida a tots per dinar. Avui hi ha mongeta tendra, cosa que fa posar de morros els nanos.
-Marcel que fas amb aquests plàstics que comptes cada dia? He sentit que ja en tens 155, no?
-Si, si...ja en tinc 155! Una cosa pare, tu quan creus que pesen aquests 155 plàstics de tabac?
-Que quan pesen 155 plàstics d’un paquet de tabac? Doncs no deuen pesar ni un gram Marcel!
-Una cosa pare i quants grams són 1 kg ? Pregunta en Marcel mentre aparta la mongeta del plat per atipar-se només de patates.
-Un kg. son 1000 grams !
-Una cosa pare, i aleshores quant falta per tenir un Kg.!
-Perquè vols un Kg. de plàstics de paquets de tabac? Això et costarà moltíssim Marcel. No veus que no pesen gents! Ni tots els plàstics dels paquets de puros que es fuma l’Andreu, ni amb els que es fumen tots els habitants de Cànoves....en tindries prou!
En Marcel tira la forquilla al plat enfadat. El Marc segueix menjant amb la parsimònia que el caracteritzarà tota la seva vida.
-Però perquè vols un kg. de plàstics de paquets de tabac? –Pregunta el pare amb cara de no entendre res.
-Perquè amb els de la meva classe estem recollint tots els plàstics que podem i hem de recollir-ne un kg.
-Però perquè els recolliu –Insisteix el pare.
-Perquè quan tinguem un kg. ens ha dit el Jaume que ens regalaran una cadira de rodes!
En sentir això al pare li cau la forquilla al plat i amb la seriositat que sempre el caracteritza li diu:
-Una cadira de rodes?!?!?!? I perquè la voleu la cadira de rodes? – Se’l mira més intensament i com qui parla amb un adult li diu:
-Com vols que una tabacalera us regali una cadira de rodes a canvi d’un kg. d’embolcalls de plàstic de tabac? Pensa una mica amb el que dius, home! Que ja ets gran!
Al Marcel s’entristeix de cop. Havien quedat amb el Manel, la Clara, l’Alex, el Xavi i el Pau que portarien la cadira de rodes a la platja i la posarien de cadira de timó de la Filomena –una barca abandonada a la platja de Badalona on anaven a jugar quan sortien de l’escola-
Van acabar de sopar i se’n van anar de pet al llit.
El pare, l’endemà es va aixecar d’hora per anar a Barcelona a treballar com feia encara durant el mes de Juliol. El Marcel, estava emocionat imaginant-se la festa d’aniversari. En dues setmanes feria 10 anys.
Va caure la tarda i va arribar al pare a la vegada que el Marc arribava de Can Cavaller, el Mas del costat on hi anaven a buscar la llet. El pare venia molt seriòs. S’adreçà dins la casa a parlar amb la mare, en Marc feia els últims passos d’equilibri per no vessar la lletera. La mare, ulls humits, boca closa a la cuina, el sopar l’espera.
S’asseuen tots quatre a taula i el pare, que és ben poc amic de les corbes els hi diu directament als nanos:
-Us haig de dir una cosa. En Marcel i en Marc se’l miren amb els ulls oberts com a plats. -Sabeu que l’avi Lluís no es trobava molt bé aquests dies, oi? – Els nanos assenteixen amb el cap. – Doncs just després de dinar s’ha trobat tant malament que s’ha quedat adormit i ja no s’ha volgut despertar! I se n’ha anat al cel – El pare no sap com sortir massa bé del moment. En Marcel s’avança.
-S’ha adormit per sempre? Ha anat al cel? – Diu arronsant les espatlles.
- Exactament. Ha marxat al cel! Mentre la mare abaixa el cap i en sanglotar fent una cullerada de sopa se’n va a la cuina. En Marc fa més cara de preocupar-se per l’avia.
Acaben de parlar una mica de tot plegat mentre els hi intenten alleugerir cap possible preocupació explicant-los-hi que no ha patit, que l’aniran a acomiadar al cementiri i l’enterraran en un parell de dies i que això són coses que passen a la vida i que tots acabem marxant...uns més d’hora i uns altres més tard. El pare vol sortir d’una manera atípica per ell i els hi diu:
-L’avi ha estat un bon home i ha treballat molt. Tant cansat estava de treballar que ha decidit adormir-se per sempre i no tornar a despertar.
En Marcel se’l mira bocabadat i aleshores és ell qui li diu al seu pare:
-Com vols que un bon home si ha sigut super bó i ha treballat tant en el que li agrada estigui cansat i vulgui dormir tota la vida. Com és possible que l’enterrin i després marxi al cel si li posen terra a sobre? - Pensa una mica amb el que dius, home! Que tu també ets gran!
En Marcel, s’aixeca de la taula i se’n va a la seva habitació a recollir la caixa de sabates amb els 155 embolcalls de plàstic dels paquets de tabac que durant tant de temps havia estat recollint i es dirigeix a la cuina on la mare dissimulant la tristesa de la mort del pare, es dona mitja volta per posar-se a rentar els plats, que sent com sota seu, en Marcel, obre la porta de les deixalles i diu::
-Avi, el pare diu que has marxat al cel i jo sé que no es veritat. Però no li tinguis en compte, els grans sempre volen explicar-nos les coses lògiques com a contes i ells no paren de fer-ne de il·lògiques! Però, jo ara per ara, prefereixo tirar tots els plàstics de tabac que ha estat el que t’ha posat malalt i t’ha fet morir. A més a més, per la Filomena hi posarem un tamboret que sense rodes ens anirà millor per portar el vaixell quan hi hagi mala mar!