Va tancar la porta, em va mirar pel retrovisor i amb una veu rovellada em va dir que el portés a l’avinguda Tibidabo de Barcelona mentre seguia parlant per l’Iphone. Vaig recollir-lo a un poble del Bages i fins que no el vaig deixar no va penjar la trucada. Es mirà el rellotge impúdicament i va posar la bossa Louis Vuitton al seu costat mentre el sentia disculpar-se pel retard. Em va demanar que pugés els vidres, engegués l’aire condicionat i anés el més ràpid possible. Estava assegut rere meu, notava com es movia però no el podia veure bé. Era un home jove i anava “trajat”, guapo, molt guapo i molt elegant. Enclenxinat. Feia una olor seca. Neta. Devia haver passat la trentena feia ben poc.
Vaig sentir una cremallera que es baixava ràpidament. El sentia respirar amb neguit mentre seguia parlant en francès. Em va demanar si podia posar la musica més forta –no devia voler que escoltés la conversa- Vaig notar la calor dels seus peus sota el meu seient. De la bossa va començar a treure roba, que s’anava posant a la vegada que s’anava traient la que portava i l’anava guardant arrugada. No veia bé el tipus de roba que es posava, però, era ben diferent de la que es treia.
Va treure una caixa. Vaig sentir com es queixava intentant pujar-se una cremallera incomodíssima. Va posar-se del reves per poder estirar les cames mentre es posava unes mitges de xarxa. Va guardar la caixa.
Jo agafat al volant, pitjava gas a fons mentre esperava impacient arribar per veure’l dret vestit fora del cotxe. El noi va treure un mirall de la bossa. Seguia parlant amb una tal Chantal. Mhum! Mhum! Li sentia dir constantment mentre s’acabava de perfilar els llavis.
Vaig mirar pel retrovisor i no aconseguia veure’l bé, ell tampoc m’ho posava fàcil. De sobte em va demanar que frenés una mica que no aconseguia enganxar-se bé les pestanyes postisses. Va guardar el maquillatge a la bossa d’on va treure una perruca. Es va posar de genolls al cotxe passant el cap entre els seients del davant mentre s’enganxava bé la curta caballera amb clips. Va fer un cop de cap enrere. Va treure una caixeta amb joies i es va posar unes arracades i un collaret que brillava com si fossin diamants reals.
Vaig fer un cop de volant i vaig començar a enfilar Balmes amunt. Seguia assentint amb el cap alternan’t-ho amb uns: Mhum, Mhum... Jo començava a patir, perquè no era conscient de quan li faltava per acabar la transformació. Ell va notar el meu estat dubitatiu i va passar la ma entre els seients indicant-me la direcció que havia de seguir: recte recte! A l’encreuament amb Mitre va treure d’una funda uns guants negres i unes ulleres de sol de pasta negre.
Vam arribar a la porta d’una antiga i meravellosa casa envoltada de jardí on hi havia un majordom esperant a la porta. Em va demanar que puges el taxi 50 metres més a munt perquè li havia de fer un favor.
Vaig fer-ho. Va baixar del cotxe. Va venir a la meva finestra i se’m va posar de d’esquena mentre em demanava si li podia pujar la cremallera del vestit de vellut blau que portava. Va fer un pas endavant va posar-se les mans a la cintura encaixant-se el vestit dissimulant-hi les arrugues i va ajupir-se per posar-se les costures de les mitges rectes. Es va girar cap a mi, va obrir la bossa d’on hi va treure un moneder de Prada preciós i 100€, a la vegada que em donava les gràcies a cops de cap mentre corria direcció la gran porticada de la mansió on l’esperava el majordom. Majordom que va aixecar-me la ma en senyal de reclam. Un nou servei semblava m’esperava de la mateixa casa. En guardar-me els 100€ a la meva bitlletera va caure’m entre les cuixes una targeta. La vaig agafar amb la ma i la vaig llegir. Hi posava amb una lletra antiga i molt recargolada dues paraules i un telèfon. De nom Lamara de cognom Villa. I a sota amb lletra més petita hi suggeria: Amb qui vols sopar aquesta nit? Punyetero! Vaig pensar aixecant una cella en senyal de complicitat tardana. Se’m va dibuixar un somriure i vaig decidir prescindir del suposat nou client i prement gas a fondo, mentre pujava la música de la radio em va sortir en veu alta Lamaravilla, Lamaravilla!
