En Marcel és un cas, un cas com un cabàs! quan les coses li interessen seria capaç de vendre-li unes ulleres a un cec. A vegades no toca ni quarts ni hores. Però fa molt de riure i li passen coses que normalment quan s’expliquen sonen a mentida. És un tiu que vol fer-ho tot, i tot tot, no és pot fer!
M’explico.
En Marcel ja ha plantat uns quants arbres, ha escrit un llibre i a l’espera de trobar alguna dona suficientment pacient com per aguantar, dia si dia també el soroll que fa, s’ha decantat per donar el seu amor a la mare ciència i que sigui ella qui seleccioni on i a quin cony s’ha de fecundar el fill que mai veurà. Fet pel qual, en convertir-se en donant d’amor universal li demanen un seguit de proves, entre elles un seminograma - i s'embotxaca 50 euros per la donació-
Doncs bé! Tenia hora per aquest mati per fer la donació. I es clar, les recollides de mostres es fan de 8h a 10h. Quina merda d’horari és aquest per recollir proves d’aquest tipus!! El Marcel per aquestes coses és més del moment de la digestió o de ja ben entrada la matinada……Per raons que ara si venen al cas, aquest matí havia de pelar-se-la abans de les 10 de matí.
Desde ahir ja s’ho havia planejat tot bé. S’aixecaria, aniria a la feina a recollir l’ordinador on hi té la carpeta “X” i aniria a corre-cuita a estimular-se al WC del carrer Manso on ha d’entregar el potet esterilitzat ple d’amor. En aixecar-se ha preferit fer-ho a casa, amb la tranquil·litat del cafè, el cigarret i el ciberpornoespai que tantes hores bones li regala. El fet, es que entre els nervis, el ritme frenètic del canell, el potet esterilitzat, la punteria necessària i tot plegat se li ha oblidat comprovar si tenia controlat el full de petició de la prova. Pel que desprès d’haver col·locats els aproximadament sis mil milions de Marcelets al pot ha trucat al CAP on li han dit que havia de passar a recollir la petició impresa abans d’anar a entregar les proves, ja que sinó no li agafarien. I aquí a començat el periple!
Amb un pudor impropi ha embolcallat el potet i s’ha llançat a la voràgine de la ciutat per fer el recorregut necessari en el menys temps possible. Només tenia 30 minuts per fer l’entrega. Tant d’amor no pot estar fora del seu cabestre per ser analitzat correctament.
Sacseja. Apunta. Encerta. Tanca el pot. Cuina. Paper de plata en ma. Bossa, Jaqueta, Candau. Casc i moto enllà esquivant vianants de 3 en 3 en 2 minuts era al seu CAP on ha recollit el document per poder entregar-ho i corrents corrents ara ja com un míssil cap a Manso a entregar-ho. Tot enfilant carrer Muntaner, fent ziga-zagues entre cotxes i sobrepassant la velocitat permesa un home ben uniformat de tons blaus el para i li diu: Papers de la moto!
Aquí ha aparegut el gran moment! Amb una credibilitat que espanta, sense apagar la moto ni treure’s el casc a fotut la mà a la bossa on hi porta els papers que li demanen i enlloc dels papers li ha donat un potet encara calentó mentre li explicava la història….el policia que se li escapava el riure per sota el nas, ha intentat fer un últim intent d’exigència en nombrar-li un seguit de coses que s’estava saltant del codi viàri: anava a més de 50km/h, pel carril Bus, passant-se els semàfors en vermell…. Suposo que en veure-li la cara al Marcel mentre es tornava a guardar el potet, li ha tocat l’ombro i li ha dit, va que ja hi ets gairebé. Però vigila!
Així doncs que ha arribat a temps i ha pogut entregar la mostra amb suposo encara alguns milions de Marcelets movent cua!
Ara, només l’atzar si li dona el vist-i-plau a l’analítica possibilitarà una fecundació apropiada kilòmetres enllà!
