Ja no plou. Surto de la feina a quarts de 8 del vespre i me’n torno cap a casa, caminant amb el cap baix i les mans a les butxaques. El cel esta d’un color gris que espanta però ja no plou ni xispeja. Avui no ha estat un gran dia. En arribar al portal de casa hi veig al terra una ferradura de cavall. A la ciutat. Perdona? Que hi fot una ferradura aquí? L’agafo i la pujo a casa. No sé perquè ho faig però vaig llegir un dia no sé on que si et trobes una ferradura et dona bona sort! I avui necessito que les últimes hores del dia no em passi res més. M’explico?
Aquest matí m’he despertat a quarts de nou i no sé perquè avui en llevar-me del llit he posat el peu esquerra abans que el dret i en sortir de la dutxa he patinat i en recolzar-me al mirall que tinc per afaitar-me s’ha caigut i s’ha trencat en mil bocins, he sortit a la terrassa a buscar l’escombra per recollir-ho i resulta que plou a bots i barrals, sortint de casa agafo la bufanda que li penja un fil i el paraigües L’obro abans de sortir per saber que no esta trencat –mal fet, mai s’ha d’obrir un paraigües dins a casa- abans de sortir vaig a la cuina a buscar les tisores per tallar el fil de la bufanda i em trobo les tisores al terra obertes. Fantàstic doncs! En sortir al carrer, premo el botó per obrir-lo i surt disparat fins al mig carrer on hi passa un moto per sobre que el destrossa. El recullo del terra i vaig a tirar-lo al container de davant de casa on hi ha 3 gats negres esgarrapant una bossa de deixalles. Molt maco! 3 gats negres que se’m creuen. Vaig apanyat avui! No tinc paraigües així doncs que em mullaré! Enfilo corrents carrer avall cap a la feina intentant amagar-me sota els balcons per no arribar xop…. veig que s’han posat d’acord les hidroelèctriques avui per arreglar la llum del carrer, pel que està ple d’escales que es recolzen als edificis i que inevitablement no puc evitar passar per sota si no vull mullar-me. Fot fred. Vaig a cordar-me l’abric, que casualment li falten 3 dels 4 botons que té i ja se sap “Botón no abochado, frio asegurado”….segueixo corrent fins el kiosk el kiosker està cobran a un home amb una mirada estranya, que en marxar es despedeix educadament de mi i me n’adono que no té cap mirada estranya, senzillament és “tuerto” , sospiro un moment i m’espero una estona per resguardar-me abans de seguir, pel que aprofito per comprar l’Ara i donar-li un cop d’ull. Com que vaig corrent, segur estic trepitjant totes les juntures de les rajoles del carrer que també m’auguraran un dia ben completet! Arribo a la feina i en engegar l’ordinador se’m queda bloquejat. Buf! Avui no és un bon dia, ja ho estic veient!
Passo el mati fent feina com bonament puc fins l’hora de dinar. Segueix plovent. Decideixo quedar-me a dinar a la feina. Sol. Poso restes que tinc a la nevera d’altres dies a escalfar al microones i... se’n va la llum! Com no? No esperava menys avui! Trec un enciam i em faig una amanida, no hi ha sal al despatx, casi que millor, millor no tenir tractes amb la sal avui. Mentre dino aprofito per llegir-me el diari, miro la portada i hi veig el millor: Dimarts 13 d’Abril 2011. No hi ha llum encara pel que no em puc fer cap café: tampoc podré relacionar-me amb le marro que podria portar-me una mica de bona sort! La tarda transcorre avorrida amb trucades i més trucades per acabar d’enllestir un projecte farregòs que vull treure’m de sobre aviat fins que se m’han fet les 7.
Se m’han fet quarts de vuit i m’aixeco de la taula. Decideixo marxar. Em despedeixo dels meus companys quan torna la llum. En baixar de l’escala em trobo un nen d’uns 8 anys que espera l’ascensor. Em mira. Me’l miro. Estira el braç cap a mi i em diu: Ho vols? Et donarà sort! Jo avui no la necessito! I em dona un trèvol de 4 fulles que s’ha trobat al jardí de l’escola. Li donc un petó que ell m’agraeix amb un somriure i li toco el cap mentre salto al carrer per posar-me les mans a les butxaques i abaixant el cap enfilo cap a casa.
Barcelona també es maca quan es grisa. Especialment quan et trobes amb un nen que et regala generosament una flor!
